PSICOTERÀPIA - Psicoanàlisi - Sistèmic - Pnl - EMDR

Escoltant els nens, la qüestió de la veritat

Comunicació presentada en la Jornada sobre Prevenció, Detecció i Atenció als Abusos Sexuals a Menors, organitzada per PASSIR i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallés,  i que va tenir lloc el  19 de maig de 2009.

“Això va passar, diu la meva memòria.  Això no ha pogut passar, em diu el meu orgull,
¡Finalment guanya el meu orgull!”
Friedrich Nietzsche

Ara, si  pensem en el nen, en l’arquitectura  infantil de l’orgull adult…

Escoltar vol dir fer parlar,  proferir paraules que sorprenguin a qui les diu. Si la persona que entrevistem no es sorprèn llavors  no l’estem escoltant.

Els nens parlen de moltes maneres,  amb dibuixos, amb el joc, amb el seu comportament, amb el cos. També amb paraules, és clar. El problema de les paraules del nen però és que, i sobretot si es petit, el nen parla per a algú, aquesta és la condició de la infància, la indefensió, la paraula atrapada.   Amb els temps aprenem  a parlar també contra algú, i un cop adults, de vegades parlem per a ningú, quan volem ser objectius.

Com tots sabem, els nens abusats sexualment poden, al  principi: a) no reaccionar especialment, restant a l’espera,  b) fer un quadre de trauma, és a dir reacció defensiva desproporcionada o també  c)  adaptar-se  al abús, alienant-se al abusador.

Cada tipus de reacció tindrà una evolució, expressada en una “veritat”. Aquesta és la veritat que volem escoltar en primer lloc i  no tant la veritat judicial,  la qual investigació queda reservada a les unitats adscrites als jutjats.

Hi ha unes quantes coses que ja sabem, per exemple que:
–    En el fons la memòria es increïble. Molts experiments demostren que es poden suggerir falsos records, no sols amb nens. I que allò dit, un cop dit,  tendirà a ser  veritat,  sigui per por, sigui per protegir a algú, sigui per lleialtat al que no va saber protegir. Per això és tan important no forçar a parlar al nen.
–    que escoltar nens requereix amor a la objectivitat, en aquest cas  a la veritat del nen.
–     Creure és no poder suportar la ignorància. Les creences son el verí de l’entrevistador. Si el nen se sent culpable, no atemptarem contra la seva dignitat negant-li el dret a acusar-se, ja sabrem de què, un cop sapiguem per a qui ho fa.
–     Els relats fantasiejats solen ser millors que els veritables.  Els relats de falsos positius són bones històries,  més interessants, “milloren” amb el temps. La veritat normalment  no és pot explicar amb bona sintaxi i adjectivació, és fragmentada, dissociada,  matèria sensorial,  o glaçada.

És a dir, que la partida es juga entre el biaix de l’entrevistador i la fal·libilitat  de la memòria. La memòria és quasi una creença.  Aquest quasi és la nostra possibilitat, terapèutica i moral.

Tampoc ens convé oblidar el nostre context. En un centre d’acollida la vida i les relacions entre nens i amb els adults són  molt intenses, i les revelacions de secrets arriben de vegades a ser un objecte de tràfic entre els nens que aspiren a disposar de l’atenció en exclusiva dels seus adults cuidadors.

Recordo ara un professor d’estadística que deia que l’error de tipus I, el fals positiu era molt pitjor que el de tipus II, el fals negatiu. I per raons vinculades al narcisisme de l’investigador:  deia que era molt més fàcil reconèixer que no havies vist alguna cosa que hi era (“em sap greu, no me’n vaig adonar”) que admetre que havies vist una cosa que no hi era  (“he patit una al·lucinació”). Fa molt de temps d’això, molt abans que em dediqués a parlar amb nens maltractats. Ara li agraeixo aquelles paraules i em sap greu no recordar el seu nom.

Tornem als nens que escoltem, de fet no ens n’ havíem allunyat.

Per tal de no fer-ho dir paraules que l’atraparan fem servir dibuixos, jocs de ninots, titelles, juguem a casetes, etc.

També es pot fer servir tècniques entre catàrtiques i d’elaboració psíquica, darrerament faig servir l’EMDR (Eye movement desensitization reprocessing).  Vull aclarir que aquest mètode és molt potent i que requereix molt d’entrenament previ del professional. És com intentar conduir un cotxe de  Fórmula 1, cap metàfora.

Una paraula sobre les tècniques d’obertura de la memòria. Penso que a grans trets n’hi  ha de dues classes, les veritablement d’obertura, com l’esmentada EMDR i les que més que obrir empenyen a la reconstrucció, tipus visualitzacions, imaginació orientada o similars. Aconsello fermament les primeres i desaconsello més fermament les segones.

Diré perquè. Des de la clínica i també des de la psicologia cognitiva ja sabem que la memòria inclou una bona part de reconstrucció, que la ment  no tolera la manca de sentit i  que si no el té a l’abast l’inventarà. Dit d’una altra manera, el passat no existeix i tan sols en tenim la història, narració sempre feta en present i subjecte als interessos del present. Les tècniques del segon tipus, amb vocació clarament donadora i arrodonidora de sentit són perilloses, i aplicant-les podem arribar a produir un nen abusat que no ho era, o un nen traumatitzat  on només hi havia un abusat.
Ara, la segona condició prèvia a l’aplicació de l’EMDR. Hi ha una gran diferència entre parlar amb un nen traumatitzat i un alienat a l’abusador.
–    Un nen traumatitzat reaccionarà favorablement al EMDR, obrint-se a la seva mesura a l’evocació.
–    Un nen alienat resistirà doblement, no sols pel dolor de l’evocació mateixa sinó perquè aquesta el posarà en contradicció amb la seva alienació en el vincle abusant.
–    En aquest segon cas, si ho fem li estarem traint, en voler-lo traïdor o li estarem posant davant de la por, sense haver-lo protegit abans.

Serà un altre abús.
–    Amb aquesta precaució podem operar millor que només verbalment, atès que la evocació és més sensorial o visual, sense empènyer-lo a posar-hi paraules abans que trobi les seves.  És a dir, que li deixem la paraula a ell, quan en vulgui parlar. Només li ajudem a disposar de records,  que ell ja sabrà com posar-los paraules, quan pugui. I sense la pressió de la consciència verbal, de l’orgull, de la por, o de la lleialtat.

Moltes gràcies.

This Post Has 0 Comments

Leave A Reply





*